L' APÒSTROF

En la llengua oral és freqüent la reducció o l’estalvi de sons, però escrivint només es reflecteixen aquestes elisions per mitjà d’apòstrofs o contraccions.

L’apòstrof és un signe ortogràfic que s’utilitza per a representar les formes elidides de l’article definit, de la preposició de i d’alguns pronoms febles.

Explica’ns amb detall l’oratge d’Alemanya.

A l’hora d’apostrofar l’article i la preposició de, cal tenir en compte aquests aspectes:

           

Pel que fa als pronoms febles, s’han de seguir els criteris següents:

• S’apostrofen alguns quan el verb comença per vocal o h, o darrere del verb acabat en vocal: l’estimava, avisa’ns, creure’ls.
• S’apostrofen alguns pronoms quan entren en contacte amb un altre pronom: se’l menja, li’l dóna, te’ls fa.
• No s’apostrofen quan el verb acaba en diftong: trieu-ne un, doneu-lo.

L'activitat d'aço va ser un dictat, que ens pot servir per a saber quan i com apostrofar.